lunes, 5 de noviembre de 2012

Quan començo, em comencen les ganes i sempre penso en quan ja no ho tinc, mai escric del que tinc ni em centro en el present per això he decidit fer-ho ( i sincerament, és divertit, si el present és feliç està clar, sinó ja idearé alguna ideologia per somiar i centrar-me en un futur amb un nou horitzó).

Pedre el temps, m'encanta, m'encanta no dormir per les nits, em fa sentir rara.
Madalenes, riures de nens petits,tu fent de nen Jesús o de verge Maria, jo observan-te les dents i definin-te com una espècie en cautiveri, fent-nos pessigolles, abraçan-nos, tu dient-me que t'agrada la meva panxa perquè em protegeix de l'hivern,jo fent de patosa amb el berenar com sempre, fen-te riure que és el que m'importa, i quan penso en tot això m'adono de què és això el que tinc.

En serio, m'has sorprès, feia temps que no reia tan amb tu, que no tot sempre és dir-se paraules boniques, que amb que t'oblidis per uns moments de les meves obsessions per el futur, per no perdre't, de la meva bipolaritat i ens ho passem bé, ja em fa feliç, és el que realment importa, lo altre ja es veurà (m'importa el ara i el aquí amb tu i un dia d'aquests t'agafo i anem lejos!Tampoc cal que em contestis tot el que et dic per quedar bé, jo dono el que tinc sense esperar res a canvi, solo no vull tornar a ser dos desconocidos que se conocían muy bien!

I em dirigeixo cap a tu perquè sé que mai llegiras tot això. T'estimo i això és el que ara sóc, demà potser algun dels dos ho deixarà de fer PERO ESO NO IMPORTA NO IMPORTA,porque las células de los recuerdos aunque sean difíciles de matar con el tiempo se esconden.

No hay comentarios:

Publicar un comentario