lunes, 21 de mayo de 2012

Primer dia.





Bastant bé, amb esperançes, espero que no sigui difícil la espera.
Dos hores dormides en tota la nit, ulls inflats,no deixar de donar voltes al llit,mal de panxa dels nervis i també ganes de vomitar. 
Gràcies, per no haver fet el mal que m'han fet altres però t'has anat igual, tot i que temporalment, i això espero que tornis, perquè t'espero, de moment t'espero plorant.


Ganes d'estar sola, treure les poques llàgrimes que et queden,ganes d'estar amb tu, ganes de dormir un ratet i de menjar tot i que no tinc ni son ni gana i jo que sempre que deia que:
"Si estoy contigo no tengo, por eso, ni hambre ni frío ni miedo ni sueño"...
ara es un si no estoy contigo tampoco tengo todo eso.


I m'he adonat que sóc una innocent, això no venia d'ahir això venia de dies enrere, i ara me n'adono de les mirades forçades, dels petons que et robava però no me'ls donaves, ara m'adono de la teva llunyania aquests dies, ara, ara quan és massa tard.

Però no passa res, seguirem caminant.Seguiré amb mi mateixa i quan estigui preparada parlarem com amics, i després anirem quedant i el futur decidirà si tornes o cadascú va per el seu camí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario