viernes, 17 de febrero de 2012

Crec que he aconseguit algunes d'aquelles petites coses que em feien il·lusió, no les que de veritat he volgut.
Que et diguin "carretó" i "russinyol" a l'orella, dormir al carrer, que em desperti un noi guapo amb accent francès,"aprendre" a tocar la guitarra, oblidar-te, canviar el meu ego, anar a montserrat per la nit,fer-nos uns uns en el mes d'abril, trobar allò tan buscat i esperat, estic esperant la casualitat de la meva vida.

A part d'això he arribat a la conclusió de que no ets tan bo com jo pensava ni tant dolent com ara penso,i tampoc tan sensible com em feies creure ni tan indiferent com els hi fas creure als teus amics.

Que et vagi bé

No hay comentarios:

Publicar un comentario