lunes, 5 de septiembre de 2011

Quizas el destino nos junte en otro vagón. La última estación (rafa pons)


Milonga que hizo tu ausencia.Milonga de vocación.Milonga para que nunca
la canten en tu balcón.Pa'que vuelvas con la noche y te vayas con el sol.
Pa' decirte que sí a veces o pa' gritarte que no.

Milonga pa' recordarte, milonga sentimental.

Dos anys no passen tan ràpid, i tenir por d'oblidar allò que un dia et va fer somriure i plorar, et fa por.Suposo que per aquella raó et posaves guapa cada matí, sorties buscant una mirada que alguns dies era corresposa i altres no, i que ara mateix l'has deixat d'estimar, però al recordar no saps perquè però et sents buida, buida de sensacions passatgeres, de nits a la llum del día, de oixus,d'anar a las Vegas,de reflexions irreversibles i de totes aquelles tonteries que t'has inventat amb ell durant 2 anys, amb ell, o millor dit sense ell.
Que quan et separes d'algu, hauries de tenir clar que no us complementaveu, que no trobaveu l'equilibri i que 65 paraules d'amor no volien dir res quan dues persones no estan destinades a estar juntes.

1 comentario:

  1. si cada vez que algo no funciona debieramos olvidar, tendríamos la memoria en blanco.......

    ResponderEliminar