domingo, 7 de agosto de 2011

te echo de menuz

El trobo a faltar, com les plantes el sol o com el desert l'aigua, com estar dos anys així sense esperar res, o esperar-ho tot però rebre el que et dona. T'oblides de les senyals,aquelles senyals que et fan veure que no és per tu, que mai ho ha sigut, i si t'ha deixat lliure, és perquè no és per tu (però això tu no ho veus, estàs cega, no t'anadones ni de las senyals ni de la part negra de la història) és per una altra que no el sap valorar.

Que les històries d'amor perfectes, no existeixen, ni de perfectes ni de sense llagrimes, tot i que lo trist, pot arribar a ser molt maco, preciòs, que et sembli perfecte, tot i que no ho sigui.
I quan ofereixes el que ets,lo millor de tu, és quan ho fastidies tot, quan al estar massa pendent d'ell,i se'n adona, i s'agovia,per tan, s'aparta i al final acabaràs insegura, sense saber el que es mereix cada persona, i acabaras desaprufitan el que ets, sense ensenyar els teus secrets més macos, i al no ensenyar-los,es perden, desapareixen al no ser compartits.

Ara poc a poc,va sortint el sol, ara, a las 6 de la matinada, i com un any més, els 6 d'agost no són més que pensar,pensar i aclarir idees.
Ara tens clar el que has de fer, deixar de fantasiar,deixar-ho tot de banda, complir amb les teves promeses,i llavors deixar-ho tot en l'aire no interessar-te per ningú , i amb aquesta edat pocs t'importen i a pocs els hi importes, així és, tot i que no vulguis perdre el contacte, segurament s'acaba perdent (t'importi moltíssim, o no tant).




No hay comentarios:

Publicar un comentario