jueves, 19 de mayo de 2011

Cicatrizando voy por las aceras de la locura, como la carta que nunca llegó a puerto.


Perquè després d'un “per sempre” ve l'adéu, i després d'un “mai més” ve l'eror que et fa prometre un per sempre, i torna a començar la història amb l'adéu..el mai més..i així tota la vida. Ni tot és blanc ni tot és negre, però cal recordar els moments amb més intensitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario