viernes, 1 de abril de 2011


Dónde están las noches sin pastillas para dormir?,
 
¿Las penas que solo eran penas para los demás?,
 
¿La colección de promesas por cumplir?

Em pregunto perque ens fem grans? Perque creixem? Perque ara tinc mil records en una simple caixa,perquè han passat tantes persones per la meva vida, perquè estic aquí i no allà, perquè trobu a faltar les abrassades del meu avi, o les abrassades que em feien els papis de peque, perquè ara m’adonu de que he valorat a qui menys s’ho mereixia i ho donava tot en cada paraula i en les persones que m’ho han demostrat sol deia un simple gràcies. Simplement, milions de records,de persones que m'han aportat coses bones i dolentes, altres sol bones, postes de sol boniques i altres precioses,de somriures han recorregut per la meva vida,en 14 anyets, i en vritat sol es quedarà al teu costat la familia perquè en aquesta caixeta hi han cartes, cartes amb un per sempre, o cartes d’unes amigues que mai es separarien i ,sí que ho hem fet, records de quan erem petits i dels errors que hem fet, pero suposu que és nostàlgic crèixer, fer-se gran pero jo no vull Clara, jo de moment vull continuar sent petita, cometre errors perdonables i riure sense procuparme per undemà o per problemas que ara si que m’importen.
Te quiero mucho, no te diré que seremos amigas para siempre, porque el siempre,  siempre se acaba, así que te diré hasta que tu quieras.Que no te vaya bonito, que te vaya de muerte. Espero que todo lo que he vivo contigo no se te borre nunca de tu cabeza.Disfrútalos


No hay comentarios:

Publicar un comentario