miércoles, 22 de diciembre de 2010

Por el miedo a equivocarme.


Por, por a ser tot el que ets per por a perdre, por a la foscor, por al desconegut i al més proper atu. Por i amor, difícil mescla. Por a confiar en les persones que es van sense dir
res, a confiar en qui t'ha fet mal. Estem plens de por, i encara i així improvisem un destí, sense saber el que ens espera, sense mirar enrere,pensant en el que sents no en el que has de fer ...a sentir-me buida, a plorar de tristesa,por de no ser feliç , por a les abrassades que una no vol tenir mai més o tenir-les per sempre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario