lunes, 5 de noviembre de 2012

Quan començo, em comencen les ganes i sempre penso en quan ja no ho tinc, mai escric del que tinc ni em centro en el present per això he decidit fer-ho ( i sincerament, és divertit, si el present és feliç està clar, sinó ja idearé alguna ideologia per somiar i centrar-me en un futur amb un nou horitzó).

Pedre el temps, m'encanta, m'encanta no dormir per les nits, em fa sentir rara.
Madalenes, riures de nens petits,tu fent de nen Jesús o de verge Maria, jo observan-te les dents i definin-te com una espècie en cautiveri, fent-nos pessigolles, abraçan-nos, tu dient-me que t'agrada la meva panxa perquè em protegeix de l'hivern,jo fent de patosa amb el berenar com sempre, fen-te riure que és el que m'importa, i quan penso en tot això m'adono de què és això el que tinc.

En serio, m'has sorprès, feia temps que no reia tan amb tu, que no tot sempre és dir-se paraules boniques, que amb que t'oblidis per uns moments de les meves obsessions per el futur, per no perdre't, de la meva bipolaritat i ens ho passem bé, ja em fa feliç, és el que realment importa, lo altre ja es veurà (m'importa el ara i el aquí amb tu i un dia d'aquests t'agafo i anem lejos!Tampoc cal que em contestis tot el que et dic per quedar bé, jo dono el que tinc sense esperar res a canvi, solo no vull tornar a ser dos desconocidos que se conocían muy bien!

I em dirigeixo cap a tu perquè sé que mai llegiras tot això. T'estimo i això és el que ara sóc, demà potser algun dels dos ho deixarà de fer PERO ESO NO IMPORTA NO IMPORTA,porque las células de los recuerdos aunque sean difíciles de matar con el tiempo se esconden.
¿Quién dijo que tendríamos que dejar de ser quienes somos? De dejar de ser nuestros hobbies, nuestras pasiones, nuestras ideas y nuestros sueños. Volver a perderme en esa soledad que me gustaba y no en la que tengo miedo,volver a  saciar mi imaginación en un lugar lejano de esta realidad llena de confusiones e incertidumbres. Dejarse llevar suena demasiado bien, dejar de lado lo que teníamos,el miedo de lo que tendremos,la inseguridad que se esconde en cada uno de nosotros, suena mejor.
Nuevas metas: volver a ser lo que era antes, volver a crecer como persona y dejar la ira la inseguridad y el miedo aparte. 




Equilibri, sobretot, ni molt ni poc, estar bé un mateix farà que estiguem bé amb els altres.

miércoles, 23 de mayo de 2012

Miedo, recuerdos, pero sobretodo miedo.
¿Por qué me has fallado?¿Por qué nos hacemos daño a los dos, cuando podríamos continuar juntos?
¿Por que nos hemos de tratar como más que amigos y tener algo sabiendo que no llegaremos a ninguna parte?
Solo espero que dentro un tiempo recupere las ganas de vivir, recupere las ganas, que ahora también me sobran, de quedar contigo, pero no se si me haré más daño, solo sé, que es la única forma en que te puedo tener. Cuando se me pasen las ganas, enserio, me voy y lo olvido todo!

martes, 22 de mayo de 2012


Ya no necesito mas tu tiempo, sigo infeliz y sigo cantando..
pero he aprendido quienes eramos..
Se que si el amor es falso, es mejor matarlo...
No quiero tu tiempo, quedatelo...
Ya no necesito mas tu tiempo,
no es que ya no sienta, es que hoy entiendo..
son tiempos confusos, el mundo ha de seguir su curso,
ya no soy tan iluso, tu tiempo quedatelo.

Y yo creo que merezco mucho más de ti.

Segon dia

Amb més esperançes que mai, somrient, aprenent a valorar el què he deixat perdre.
I estic contenta no per haver passat pàgina, perquè no ho penso fer, sinó perquè espero que aquest temps que no parlem passi lo abans possible, i per sort en aquests dies hi ha exàmens, i se'm passarà ràpid.
Et trobo  molt molt a faltar oruguita (1234, it's easy)
No quites mis fotos de tu pared, aún.

lunes, 21 de mayo de 2012

Primer dia.





Bastant bé, amb esperançes, espero que no sigui difícil la espera.
Dos hores dormides en tota la nit, ulls inflats,no deixar de donar voltes al llit,mal de panxa dels nervis i també ganes de vomitar. 
Gràcies, per no haver fet el mal que m'han fet altres però t'has anat igual, tot i que temporalment, i això espero que tornis, perquè t'espero, de moment t'espero plorant.


Ganes d'estar sola, treure les poques llàgrimes que et queden,ganes d'estar amb tu, ganes de dormir un ratet i de menjar tot i que no tinc ni son ni gana i jo que sempre que deia que:
"Si estoy contigo no tengo, por eso, ni hambre ni frío ni miedo ni sueño"...
ara es un si no estoy contigo tampoco tengo todo eso.


I m'he adonat que sóc una innocent, això no venia d'ahir això venia de dies enrere, i ara me n'adono de les mirades forçades, dels petons que et robava però no me'ls donaves, ara m'adono de la teva llunyania aquests dies, ara, ara quan és massa tard.

Però no passa res, seguirem caminant.Seguiré amb mi mateixa i quan estigui preparada parlarem com amics, i després anirem quedant i el futur decidirà si tornes o cadascú va per el seu camí.

rutina,fracaso

No sabía que un día se acabaría, me lo imaginaba, pero no tan pronto.
La rutina nos ha destruido, y no puedo, podré con todo de aqui a unos días pero ahora no, se me cae el mundo encima, ojalá que alguien inventará la pastilla contra el mal de amor, esa que te borra los recuerdos, esa que te quita este nudo que tienes en la garganta, ojalá. Se foraría.
Ojalá un día vuelvas, y algún día alguien me valore como yo lo he hecho, te lo he dado todo y más, y no sé, no creo que me hayas valorado como lo he hecho yo.

Te echaré mucho de menos, pero sé, que me voy a levantar. Sé que sacaré fuerzas de donde no las hay, sé que podré animarme yo misma. Sí soy fuerte, o lo intento.
Soy todo lo que yo quiera creer aunque sea una engañada.